S'apropen les festes de sant Roc, i el del·legat local de la secta cristiana, el senyor rector, no ha tardat en fer col·laboració al llibret de festes. Darrere d'una hipocresia esgarrifosa i d'un cinisme insultant, el representant municipal del salvador, encara insisteix en fer creure als albalatencs que la setmana festiva d'octubre és alguna cosa més que música, joc, droga, luxúria, i un pecaminós etcètera. Al·lega una recerca de la felicitat basada en allò no material, no basat en un sentiment de benestar passatger. Ens convida a mirar més enllà de nosaltres, més enllà de les nostres vides. Es podria considerar un plantejament excel·lent, una recerca mística i personal de la felicitat fonamentada en el coneixement, la sabiduria i la cultura.
Però els tirs no van precissament per ahí. Ocult en aquest discurs de realització personal, aquest bon catòlic dóna una alternativa recolzada pel culte a un ser superior, a la sumissió a unes idees tiràniques d'un tal Senyor. Fica com a exemple com els deixebles d'aquell ser suprem deixaren tot el que tenien per seguir-lo. Afirma fins i tot, que persones del poble han trobat la felicitat gràcies al contacte amb el totpoderós, a l'igual que sant Roc. Assegura que els pròxims dies de festa són en honor a sant Roc, beneïda ignorància, sempre lligada a la religió. Res millor que transcriure algunes de les cites d'aquest dogmàtic i autoritari individu: "...Va canviar (la concepció de felicitat) per al grup de deixebles que van deixar tot el que fins eixe moment més apreciaven (família, treball...) a fi de seguir el Senyor..." La mostra de sotmetiment dels personatges del conte cristià intenta impossar una naturalitat al fet d'obeir a líders. "També nosaltres, que celebrem estos dies de festa en honor a sant Roc, hem d'acudir a Jesús com va fer ell, i preguntar-li què vol de nosaltres, perquè en la nostra vida puguem aconseguir la felicitat" L'autoritarisme i la dependència són imprescindibles en una religió, d'ells depèn l'acatació de les seues normes [im]morals. Finalment, ens felicita aquest paràsit de molt bon rotllo i ens convida a entrar a la secta amb plena impunitat per part del govern local, socialista i aconfessional de tota la vida. És hora de dir-li ben clar i amb veu alta al clergat i al govern, que part dels albalatencs i albalatenques som més intel·ligents del que creuen, que no ens veiem inclosos en els seus jocs legítim-morals que ens volen impossar. Per suposat que la felicitat no prové de passar uns dies no laborables al poble, però heu de saber que la recerca d'aquesta no és amb l'ajuda del cristianisme, sinó a pesar d'ell.
0 comentaris:
Publica un comentari