Mentre el pensament àcrata crida pel trencament de les cadenes de l'opressió, mentre reclama la llibertat que li pertany per naturalesa, potser no se n'adona de la importància i profunditat que impera en l'antiautoritarisme. Però poc a poc, a l'anarquisme es va conscienciant de que la coacció no sols es limita a l'espècie humana, sinó també a la resta d'animals i plantes del planeta.L'anarquia ens intenta apropar incessantment a un equilibri amb la Terra, amb allò que ens envolta. És necessari per a la creació i conservació de la vida. Parlem de no sols alliberar-nos nosaltres mateixos, sinó d'alliberar la resta d'animals de les urpes de l'opressió humana. Perquè provocar sofriment podent-lo evitar? Qui o què som els humans per a decidir anul·lar una vida que no és la nostra? Sembla un tant incoherent que valorem les nostres vides fins la grandesa de ser lliures i alhora menyspreem la vida d'altres animals.
La pregunta de fons és la següent: és l'espècie humana capaç de, ja no sobreviure, sinó de viure amb unes condicions de salut òptimes?
La resposta és: sí. Així ho demostra l'experiència de persones que duen, o han dut en vida, una alimentació vegana sense repercussions negatives en la seua salut. Però com que certa gent tendeix a interpretar aquesta realitat com una llegenda extravagant, només dir-li que pot recórrer si vol a un centre de salut i sol·licitar informació detallada sobre el tema, encara que s'ha de dir que fins i tot part del col·lectiu de metges no es lliura dels perjudicis i no dubtaria en mentir en contra dels resultats de la seua estimada ciència. És possible que et parlen, no sols els metges, de la famosa cadena alimentària. Eixe gran invent i millor excusa per a defensar una abominació anomenada especisme. Aquesta postura defensa la supremacia de l'espècie humana i qualifica a la resta d'animals com a mers recursos alimentaris preparats i disposats per a l'explotació. Què passaria si l'espècie humana fos el plat d'una espècie carnívora?
Només tenim una vida, qualsevol cicle vital de la Terra compta només amb un període que transcorre des del naixement fins la mort. No hi ha més oportunitats, quan es mor s'ha acabat, la consciència d'allò que ocorre desapareix per sempre. Ja no hi ha temps per a estar content, tindre por, menjar, estar trist, tindre relacions, córrer... tot deixa d'existir per a l'animal que mor. No és terrible matar animals? No és solament el sofriment d'aquestos a les granges d'explotació, sinó la supressió de cap segon més de vida, de consciència, d'existència.
Tot i això, perquè es continuen matant animals en nom de la supervivència? Les respostes són tan simples com cruels. La més immediata és refugiar-se en el sabor de la carn animal. Una altra és la defensa d'una suposada tradició carnívora en l'espècie humana, quan no és cert en absolut. Però la raó més poderosa i més agressiva són els negocis de les grans indústries que empren animals com a matèria primera: les empreses càrnies, del peix, les pelleteres, la tauromàquia, els circs, zoològics, les armeries... Com pot ser capaç un ser humà, un animal, de gaudir del sofriment d'un altre? És com a mínim antinatural. Com pot ser tan cínic d'anomenar caça al fet de competir per a acumular cadàvers? Caça? Una lleona caça, un humà mata. En plena natura, una lleona ataca a la víctima per necessitat, ha de menjar carn, el seu organisme no és capaç de suportar una alimentació vegana i moriria de fam. La lleona no té la capacitat de ni tan sols plantejar-se si a la víctima li farà mal o no l'atac. L'humà és totalment conscient i no dubta en atacar per a exhibir els animals que ha aconseguit abatre com a trofeus, amb sadisme. Eixe és el motiu que mou a l'humà "caçador" a matar, no el de sobreviure.
En definitiva, a qui li interessa que es continue creient en l'especisme, que el toreig continue vigent, que vestir amb pell de cadàvers siga vist com un luxe elitista, que les armeries continuen venent armes, roba de camuflatge, accessoris... és al sistema capitalista. I qui és eixa gent? Doncs la que és capaç d'acumular grans riqueses per mitjà d'eixos negocis. El terrorisme del capital.
Potser es pense que, en fi, "no és veritat que el capitalisme està darrere de qualsevol negoci? Perquè aquest ha de ser especial?" Doncs sí que està darrere de qualsevol negoci, i sí ha de ser especial. En aquest terrorisme modern s'abandona l'explotació d'allò material per a entrar directament en l'assassinat de vides animals. Per a anul·lar vides en nom del progrés i la riquesa, en nom del benestar social.
No es pretén que els lectors es convertisquen al veganisme per llegir aquest text, això seria religió, seria creure's el que diuen les anteriors paraules sense meditar-les, cosa que es rebutja de base. El que realment es pretén és convidar a la reflexió sobre aquest tema, tant dins del món llibertari com des d'individus o col·lectius aliens a l'anarquisme. I que si un sol individu pren consciència de la necessitat de l’acció per l’alliberament animal que siga per la seua pròpia reflexió i decisió, mai per un acte de fe.
La resposta és: sí. Així ho demostra l'experiència de persones que duen, o han dut en vida, una alimentació vegana sense repercussions negatives en la seua salut. Però com que certa gent tendeix a interpretar aquesta realitat com una llegenda extravagant, només dir-li que pot recórrer si vol a un centre de salut i sol·licitar informació detallada sobre el tema, encara que s'ha de dir que fins i tot part del col·lectiu de metges no es lliura dels perjudicis i no dubtaria en mentir en contra dels resultats de la seua estimada ciència. És possible que et parlen, no sols els metges, de la famosa cadena alimentària. Eixe gran invent i millor excusa per a defensar una abominació anomenada especisme. Aquesta postura defensa la supremacia de l'espècie humana i qualifica a la resta d'animals com a mers recursos alimentaris preparats i disposats per a l'explotació. Què passaria si l'espècie humana fos el plat d'una espècie carnívora?
Només tenim una vida, qualsevol cicle vital de la Terra compta només amb un període que transcorre des del naixement fins la mort. No hi ha més oportunitats, quan es mor s'ha acabat, la consciència d'allò que ocorre desapareix per sempre. Ja no hi ha temps per a estar content, tindre por, menjar, estar trist, tindre relacions, córrer... tot deixa d'existir per a l'animal que mor. No és terrible matar animals? No és solament el sofriment d'aquestos a les granges d'explotació, sinó la supressió de cap segon més de vida, de consciència, d'existència.
Tot i això, perquè es continuen matant animals en nom de la supervivència? Les respostes són tan simples com cruels. La més immediata és refugiar-se en el sabor de la carn animal. Una altra és la defensa d'una suposada tradició carnívora en l'espècie humana, quan no és cert en absolut. Però la raó més poderosa i més agressiva són els negocis de les grans indústries que empren animals com a matèria primera: les empreses càrnies, del peix, les pelleteres, la tauromàquia, els circs, zoològics, les armeries... Com pot ser capaç un ser humà, un animal, de gaudir del sofriment d'un altre? És com a mínim antinatural. Com pot ser tan cínic d'anomenar caça al fet de competir per a acumular cadàvers? Caça? Una lleona caça, un humà mata. En plena natura, una lleona ataca a la víctima per necessitat, ha de menjar carn, el seu organisme no és capaç de suportar una alimentació vegana i moriria de fam. La lleona no té la capacitat de ni tan sols plantejar-se si a la víctima li farà mal o no l'atac. L'humà és totalment conscient i no dubta en atacar per a exhibir els animals que ha aconseguit abatre com a trofeus, amb sadisme. Eixe és el motiu que mou a l'humà "caçador" a matar, no el de sobreviure.
En definitiva, a qui li interessa que es continue creient en l'especisme, que el toreig continue vigent, que vestir amb pell de cadàvers siga vist com un luxe elitista, que les armeries continuen venent armes, roba de camuflatge, accessoris... és al sistema capitalista. I qui és eixa gent? Doncs la que és capaç d'acumular grans riqueses per mitjà d'eixos negocis. El terrorisme del capital.
Potser es pense que, en fi, "no és veritat que el capitalisme està darrere de qualsevol negoci? Perquè aquest ha de ser especial?" Doncs sí que està darrere de qualsevol negoci, i sí ha de ser especial. En aquest terrorisme modern s'abandona l'explotació d'allò material per a entrar directament en l'assassinat de vides animals. Per a anul·lar vides en nom del progrés i la riquesa, en nom del benestar social.
No es pretén que els lectors es convertisquen al veganisme per llegir aquest text, això seria religió, seria creure's el que diuen les anteriors paraules sense meditar-les, cosa que es rebutja de base. El que realment es pretén és convidar a la reflexió sobre aquest tema, tant dins del món llibertari com des d'individus o col·lectius aliens a l'anarquisme. I que si un sol individu pren consciència de la necessitat de l’acció per l’alliberament animal que siga per la seua pròpia reflexió i decisió, mai per un acte de fe.
2 comentaris:
Eis!
M'agrada el text, enserio.
Anava a debatre't però mira, estic d'acord en allò que dius.
És una conseqüència més, d'aquest sistema en el que el valor de la vida realment no s'aprecia, de fet, ni el de la persona mateixa, sinó dis-me si la gent es gastaria tants diners en "cremas rejuvenecedoras" o en "fotodepilación", sense saber les conseqüències reals per al seu cos, o medicaments, drogues, etc que no fan més que autodestruir-nos.
Ains...
Una vegetariana.. ;)
Doncs per a postres, demà dimarts dia 19 ve un circ a Albalat de la Ribera. Han plagat el poble amb colorits cartells publicitaris, invitacions i pancartes. L'ajuntament, manc de moralitat, ha donat els permissos necessaris per a que aquest fet es realitze.
A la publicitat del circ s'aprecia la imatge d'un cavall, i a pèu d'aquesta, una nota que resa: "Caballos en Libertad". Amb més cinisme és impossible fer propaganda. Es veu que alguns pensen que els cavalls salvatges i lliures van buscant com bojos els circs d'arreu del món per a acabar-se d'alliberar.
En fi... la normalització del fet d'emprar animals per a l'entreteniment humà està recolzat pel poder, i les pròximes generacions seran, a este pas, cada volta més insensibles a l'opressió. Gran estratègia la del poder...!!!
Publica un comentari