AMB DINERS ES CALLEN BOQUES IMPERTINENTS

L'autovia, el tema d'actualitat a Albalat de la Ribera... Què va, és mentida!!!! Albalat no és cap excepció, ni molt menys. Un desastre tan gran com el que pretenen fer al poble no és tema de conversa de quasi ningú. Es veu que no importa massa el tema. Què pensàveu, que Albalat és l'únic poble que queda amb consciència pròpia, capaç d'alçar-se en peu davant una aberració d'aquest tipus? A que no... Més voldrien els somiadors utòpics eixos. La veritat és que això de ser d'esquerres és una moda que queda molt bé als joves, és la seua època. I l'anarquisme, uffff, això ja està passat de moda. Els anarquistes que queden són malalts, el que es porta ara és ser d'esquerra unida, i si molt m'apures independentista, però que no s'allargue molt, recorda que has d'acabar sent del PP$O€, i militant d'UGT o CCOO, això et donarà un estatus de "roig" que els teus actes no aconsegueixen donar. Podràs mostrar el teu carnet d'afiliat al sindicat. Uuuuuuhh què compromés amb la lluita social!

El que importa són els diners. Clar que sí, ara he tocat la fibra sensible. Deixem-nos de ximpleries ecologistes, que el que de veritat importa és la pasta. I més en temps de crisi. Molt bona jugada la que duu el capitalisme fent des dels seus inicis: L'ésser humà és competitiu i egoista per naturalesa, el capitalisme potencia la naturalesa humana. Qualsevol tipus de socialisme es tracta d'una imposició de normes morals que coarten la llibertat de l'home (la llibertat d'explotar als demés).Ens hem convertit en dependents dels diners. Sense acumulació de capital no som capaços de viure, ni sobreviure. I és que les comoditats quotidianes no s'obliden fàcilment: Casa, cotxe, televisió, ordinador, carrera universitària, videoconsola d'última generació... És preciós poder fer algun regalet de tant en tant a aquella persona que s'estima, però que no s'oblide de correspondre'm, jo també vull rebre sorprenents regals. El grau d'estima es mesura segons el preu dels regals que es reben, és natural.

M'importa ben poc que facen una autovia que seccione el terme. Si passa pel meu camp encara em farà un favor perquè la taronja no es val. La solució no és eliminar els intermediaris en el procés de producció i venda de la taronja, i encara menys eliminar el monocultiu i viure de veritat de la terra. No. Això comporta maldecaps i compromisos, a més de ser solidari amb la resta de treballadors, no no no, no em vingues amb experiments anarcocomunistes... a més jo estic tan acostumat a que l'Estat em gestione la vida, que per mi mateix sóc incapaç de fer-ho. A més de 6.000 euros la fanecada no em puc resistir. Ja no m'importa el soroll, ni la contaminació lumínica, ni el fet que es faja literalment impossible dur cap tipus de vida rural al terme. Mentre em paguen, per mi les espècies vegetals i animals que viuen al terme, i els veïns propers a l'autovia, se'n poden anar a la merda. Així de clar. Ells que hagueren fet, resistir-se per a que no feren l'autovia? Va home va!!! Hagueren fet el mateix que jo, aprofitar esta gran ocasió de dur ingressos extra a casa. Quantes ecoxorrades. Jo vull cobrar el que em toca i deixeu-se de rotllos verds.

Ja han fet l'autovia, ja he cobrat. És que un milió i escaig de peles són molts diners, i a mi em pillava tot el camp. A veure... 4 fanecades a milió la fanecada... un bon pinyol. Ja puc respirar una bona temporada, i el préstec i la hipoteca no m'ofeguen tant. Per fi m'he desfet del mort, al camp tot són despeses i ni un ingrés. He fet un bon negoci. Ja descanse.

L'altre dia vaig anar al camp del meu cunyat, no sé quina feina estava fent, crec que regant unes tomaqueres i els pimentons, no ho recorde massa bé. Al pobre no li han expropiat el camp, ell pensava que sí, però al final s'ha quedat junt a l'autovia. La veritat és que no l'acabe d'entendre, porta un cabreig de por. Diu que és un infern estar al camp amb tot eixe soroll dels cotxes i els camions passant a tota velocitat. Ara diu que l'estiu que pensaven passar a la caseta es quedaran al poble, perquè entre la llum i el soroll és impossible dormir ni relaxar-se. Em comenta que l'autovia ha sigut un error i que s'hauria d'haver fet alguna cosa per impedir-ho. Diu que al cap i a la fi no ens fa cap paper. Abans, quan pensava que l'autovia sí que li pillava el camp, no pensava així, s'havia aplegat a convéncer de la necessitat de l'autovia per a que li compraren el camp. No sé, jo no estic tan malament, a casa no es sent el soroll eixe. Home, la veritat és que els 4 milions de peles han volat de seguida pagant la hipoteca. Ara, en lloc de 20 anys, sols em queden 15. Això passa volant. El problema és si em quede sense feina. Uffff, si em quede sense feina no podré pagar ma casa i em quedaré sense vivenda i sense camp. Però en aquell moment, 4 milions de peles pareixien molts diners, és com si no s'anaren a acabar mai. En fi, de tot s'aprén. I ara què fem amb l'autovia, ja no es pot llevar d'ací.