Aquest bloc ha estat enfocat des de l'esperança de compartir plantejaments amb aquella persona que volguera llegir el seu contingut. Però crec, després d'un temps de reflexió personal, que aquest camí no porta enlloc. Sabeu què sou? Sou persones que formeu una societat intoxicada i autocomplaguda. Sou toxicòmans que voleu viure en un món tòxic. Esteu enganxats a l'estudi, al treball, als diners, al consum, a la moral establerta... No voleu ser lliures, ho sabeu perfectament. Vos fa por la llibertat, perquè esteu còmodes sense ella, és el comportament típic d'un addicte. El pitjor d'això és que conscient o inconscientment sotmeteu a aquells que volem ser lliures. El vostre estil de vida implica la destrucció del medi i l'esclavitud de les persones. Com si no mantindríeu la vostra addicció?
La meua pretensió al fer el bloc no era altra que mostrar una perspectiva personal de les coses, instant al qüestionament de tots els aspectes de la vida. Però no, no vull perdre el temps intentant res amb persones que no volen ser lliures.
No vull desviar-me més del meu objectiu que és la llibertat. Vull caminar cap a ella. Els motius de deixar el bloc no són ni molt menys l'èxit o el fracàs del mateix. En realitat, el bloc no ha sigut més que un espai virtual on vomitar allò que em sobrava dins de mi. Els motius són simplement que pense que les coses s'han plantejat malament des del principi. És una qüestió de desencant.
El moviment d'esquerres es una estafa, un entreteniment per a tots els esquerrans. Perden el temps en lluites parcials que no fan més que reforçar el sistema. Dret pels homosexuals, feminisme, ecologisme modern, lluites laborals... són qüestions que utilitza el sistema per a reforçar-se. L'esquerra es el derrotisme i el victimisme absolut. Continueu buscant algú que vos solucione la vida, des de un president dels Països Catalans, o un Consell local, o una Assemblea "llibertària"... Continueu basant-vos en un error de plantejament.
Vos entreteniu teoritzant amb un sistema basat en la tecnologia i la indústria, però gestionat de manera assembleària, o comunista, o què sé jo. Continueu desitjant algú o alguna cosa que vos dirigisca. Continueu desitjant tenir objectes i productes la fabricació dels quals precisa de un complexa maquinària esclavista. Mireu el vostre voltant, seríeu capaços de fabricar-vos tots els artificis sols? Impossible. L'estil de vida que voleu perpetua l'esclavisme. Vos cal un sistema educatiu per a formar als vostres professionals, uns treballs especialitzats que proporcionen persones capaces de desenvolupar la tecnologia complexa que voleu per als vostres luxes. Eixos professionals seran incapaços de sobreviure sols. Casualitats de la vida, seran dependents del sistema. Un sistema que s'autoalimenta. Necessiteu un ens supraindividual per a gestionar tota la complexitat estructural de la societat moderna, un Estat al cap i a la fi. Una classe política que necessitarà de precisió per a ser eficient.
Prou! No vull les vostres històries enganyoses. Comunistes, independentistes, socialistes, ecologistes de boca... No vull que la meua existència depenga de persones que ni conec, ni coneixeré mai. No vull dependre sistemàticament del treball especialitzat de ningú. Ni per tu, ni pel suposat bé major social.
No vull deixar de ser espanyol amb l'única excusa de crear un alter ego estatal a l'estil valencià. Jo sé que no sóc espanyol per molts DNI que em facen portar damunt. De la mateixa manera, no deixaré de desitjar la destrucció de qualsevol tipus d'opressió, vinga de part d'un seÑor o d'un seNYor.
No em crec això de les energies renovables, ni de la burocràcia, ni de tots eixos productes que porten el prefixe "eco" o "bio". Ni centrals nuclears, ni solars, ni hidràuliques, ni eòliques... Són tot invents per a suavitzar la justificació de mantenir una gran massa social. Una superpoblació esclavitzada per voluntat pròpia.
Prou de jugar amb les cèl·lules i les mol·lècules d'altres éssers vius responent només a interessos econòmics disfressats de bones intencions. Sou destructors de la vida, la indústria farmacèutica, la biotecnològica, la química... sou innecessaris en una existència lliure i simple en contacte amb la natura. Només serviu per fer veure que solucioneu problemes d'allò més transcendentals, problemes que ha creat el mateix sistema que recolzeu i per al que treballeu.
No busqueu una alternativa real per a ací i per a ara. S'entreteniu especulant: revolució social, un poble alçat... La cosa és senzilla, si una persona no fa res esperant que hi haja determinada massa social per a actuar, la revolució no es produirà mai, ja que tots els individus s'escudaran esperant la massa. En què vos diferencieu del més fatxa del poble? en que no voteu al mateix que vos domine? Perquè jo diria que feu la mateixa vida. Nasqueu, teniu horaris, estudieu, treballeu, cobreu, gasteu, compreu, vos endeuteu... Tot igual. Què vos impedeix alliberar-vos de tot açò? La por de ser lliures. No intenteu enganyar-vos dient que és la solidaritat, o el suport mutu, o que esteu clavats en no sé quantes lluites. Mentira, això vos entreté i és un calmant per a anar a dormir tranquil.
L'esquerranisme és com un xiquet que vol fer caure a un gegant a bufits, mentre el gegant, el que fa és gaudir del refrescant vent que ix de l'alè del xiquet.
Al gegant se li ha de fer caure ficant-li estelles entre els dits dels peus, arrancant-li les ungles, ficant-li entrebancs. Dinamitant la base.
Un pop no mor tallant-li les puntes dels tentacles.
La meua pretensió al fer el bloc no era altra que mostrar una perspectiva personal de les coses, instant al qüestionament de tots els aspectes de la vida. Però no, no vull perdre el temps intentant res amb persones que no volen ser lliures.
No vull desviar-me més del meu objectiu que és la llibertat. Vull caminar cap a ella. Els motius de deixar el bloc no són ni molt menys l'èxit o el fracàs del mateix. En realitat, el bloc no ha sigut més que un espai virtual on vomitar allò que em sobrava dins de mi. Els motius són simplement que pense que les coses s'han plantejat malament des del principi. És una qüestió de desencant.
El moviment d'esquerres es una estafa, un entreteniment per a tots els esquerrans. Perden el temps en lluites parcials que no fan més que reforçar el sistema. Dret pels homosexuals, feminisme, ecologisme modern, lluites laborals... són qüestions que utilitza el sistema per a reforçar-se. L'esquerra es el derrotisme i el victimisme absolut. Continueu buscant algú que vos solucione la vida, des de un president dels Països Catalans, o un Consell local, o una Assemblea "llibertària"... Continueu basant-vos en un error de plantejament.
Vos entreteniu teoritzant amb un sistema basat en la tecnologia i la indústria, però gestionat de manera assembleària, o comunista, o què sé jo. Continueu desitjant algú o alguna cosa que vos dirigisca. Continueu desitjant tenir objectes i productes la fabricació dels quals precisa de un complexa maquinària esclavista. Mireu el vostre voltant, seríeu capaços de fabricar-vos tots els artificis sols? Impossible. L'estil de vida que voleu perpetua l'esclavisme. Vos cal un sistema educatiu per a formar als vostres professionals, uns treballs especialitzats que proporcionen persones capaces de desenvolupar la tecnologia complexa que voleu per als vostres luxes. Eixos professionals seran incapaços de sobreviure sols. Casualitats de la vida, seran dependents del sistema. Un sistema que s'autoalimenta. Necessiteu un ens supraindividual per a gestionar tota la complexitat estructural de la societat moderna, un Estat al cap i a la fi. Una classe política que necessitarà de precisió per a ser eficient.
Prou! No vull les vostres històries enganyoses. Comunistes, independentistes, socialistes, ecologistes de boca... No vull que la meua existència depenga de persones que ni conec, ni coneixeré mai. No vull dependre sistemàticament del treball especialitzat de ningú. Ni per tu, ni pel suposat bé major social.
No vull deixar de ser espanyol amb l'única excusa de crear un alter ego estatal a l'estil valencià. Jo sé que no sóc espanyol per molts DNI que em facen portar damunt. De la mateixa manera, no deixaré de desitjar la destrucció de qualsevol tipus d'opressió, vinga de part d'un seÑor o d'un seNYor.
No em crec això de les energies renovables, ni de la burocràcia, ni de tots eixos productes que porten el prefixe "eco" o "bio". Ni centrals nuclears, ni solars, ni hidràuliques, ni eòliques... Són tot invents per a suavitzar la justificació de mantenir una gran massa social. Una superpoblació esclavitzada per voluntat pròpia.
Prou de jugar amb les cèl·lules i les mol·lècules d'altres éssers vius responent només a interessos econòmics disfressats de bones intencions. Sou destructors de la vida, la indústria farmacèutica, la biotecnològica, la química... sou innecessaris en una existència lliure i simple en contacte amb la natura. Només serviu per fer veure que solucioneu problemes d'allò més transcendentals, problemes que ha creat el mateix sistema que recolzeu i per al que treballeu.
No busqueu una alternativa real per a ací i per a ara. S'entreteniu especulant: revolució social, un poble alçat... La cosa és senzilla, si una persona no fa res esperant que hi haja determinada massa social per a actuar, la revolució no es produirà mai, ja que tots els individus s'escudaran esperant la massa. En què vos diferencieu del més fatxa del poble? en que no voteu al mateix que vos domine? Perquè jo diria que feu la mateixa vida. Nasqueu, teniu horaris, estudieu, treballeu, cobreu, gasteu, compreu, vos endeuteu... Tot igual. Què vos impedeix alliberar-vos de tot açò? La por de ser lliures. No intenteu enganyar-vos dient que és la solidaritat, o el suport mutu, o que esteu clavats en no sé quantes lluites. Mentira, això vos entreté i és un calmant per a anar a dormir tranquil.
L'esquerranisme és com un xiquet que vol fer caure a un gegant a bufits, mentre el gegant, el que fa és gaudir del refrescant vent que ix de l'alè del xiquet.
Al gegant se li ha de fer caure ficant-li estelles entre els dits dels peus, arrancant-li les ungles, ficant-li entrebancs. Dinamitant la base.
Un pop no mor tallant-li les puntes dels tentacles.
5 comentaris:
Et veig molt indignat, però molt encertat en els plantejaments. No crec que aquesta reflexió hagi de ser una mort, sinó un punt d'inflexió cap a una lluita que mai s'acaba...
Salute!
Indignat no seria la paraula, perquè en realitat no confie en que les persones que m'envolten actuen.
La paraula és cabrejat. I no amb el món com alguns dirien per tal d'extraure's la culpa de damunt. Estic cabrejat amb persones, amb noms i cognoms, que mengen i caguen, com tu i com jo. La culpable no és la societat com si aquesta tinguera consciència pròpia (és fàcil tirar la culpa a un ens que no es pot defensar). Són les persones que es deixen arrossegar per un estil de vida intrínsecament arrasador amb el medi i explotador amb les persones, simplement perquè els ha tocat viure la part còmoda del sistema tecnoindustrial.
Efectivament no es tracta d'una mort, ni molt menys, no significa tirar la tovallola. Això voldrien molts, es sentirien amb raó i tot. No no. Simplement es tracta d'una etapa que ha tingut una mort natural, existien matisos que no eren capaços de sostenir-se per cap lloc. El que ha canviat és en part el mètode per aplegar a l'objectiu final. Deixant les coses clares, es tractaria d'una xicoteta variació d'algunes idees i de la radicalització d'unes altres.
Gràcies per l'interés Oriol, i records a tots els companys i companyes del país veí del nord.
Salut, aire net,
i que no em toquen els collons!!!
M'ha encantat el teu article...i et volia plantejar una cosa, no penses que deuríem de començar tots aquells que volem ser lliures com dius a l'article, per fer-ho? pot ser així molts perdrien la por.... penso que es perd molt de temps argumentat, intentant fer arribar idees que sols escolten aquells a qui els interessa, seria el moment de fer el canvi, llançar-se.... un salut company
Gràcies pel compliment.
Com bé dius, aquells que estem interessats en viure una vida en llibertat, hem de començar a fer-ho des de ja. Ens hem de desprendre de tot allò que ens lliga, de tot allò del que depenem sistemàticament (vicis, deutes, productes, moral establerta...).
Per a afrontar un camí cap a una existència lliure primer hem de saber com fer-ho, cal aprendre, practicar, desvincular-se de tot allò innecessari el més aviat possible. Sense caure en la precipitació ni la insensatesa. Cal estar preparat, perquè en cas contrari, l'experiència serà -amb tota probabilitat- un fracàs. Però mai oblidant on es vol aplegar.
Hi haurà persones a les que els resultarà més fàcil. I altres a les que les circumstàncies personals els ho posaran més difícil. No es qüestió d'alçar-se demà i llançar-se a viure d'una manera que no es sap exactament com serà. Les coses porten el seu temps. Cal preparar-se.
L'aprenentatge no és una etapa, sinó que ens acompanyarà tota la vida. Però és d'especial importància als inicis, ja que nasquem en un entorn que ens converteix ràpidament en dependents d'un sistema monstruós. I això s'ha de rectificar amb urgència.
En resum: S'ha de començar a aprendre per poder portar coneixements a la pràctica. Les habilitats adquirides ens proporcionaran independència. Serà qüestió de temps que la societat complexa en la que vivim ens siga completament innecessària.
Que hi haja salut, i aire net!
Estic d'acord amb tu en el cas de que l'aprenentatge ens acompanyarà per sempre i que tampoc es gaire cosa fàcil fer el canvi, però si et pares a pensar en la cultura mateixa d'un poble es troben eixe tipus d'experiències, no sé si m'explico....
Salut i com tu bé dius que hi haja aire net !!!
Publica un comentari